El lugar que habito [El lloc que habito] és un assaig visual que explora les controvèrsies que experimenten les dones migrants en el context de Barcelona. Critica la invisibilització de la labor de les migrants en l’elaboració del patrimoni cultural, així com la seva segregació a l’àmbit privat i a les tasques de cuidar. Al mateix temps, El lugar que habito [El lloc que habito] afirma el sentit de pertinença de les «estrangeres» a l’espai públic i la seva participació activa en ell.
Aquests contrastos s’exploren a través de diferents nivells de percepció i observació, acompanyats per un paisatge sonor de veus diverses que guien a l’espectador al llarg del viatge entre l’espai públic i el priva